Ha arrancat la campanya de finançament col·lectiu del Banc de Recursos d’Opcions, i creiem que ara hem de mirar de donar-li la màxima difusió entre totes. Gràcies per ajudar-nos amb la difusió d’aquest crowdfunding!
La informació d’aquest banc de recursos està exposada en format de butlletí electrònic per a facilitar la difusió:
 |
||
|
 |
Gent de Som lo que Sembrem volem ser a Barcelona a la columna pels Drets i les Llibertats, a la marea ecologista, de decreixement i en defensa del territori i la sobirania alimentària.
23 F: TOTES AL CARRER!!
Salut, democràcia i bons aliments!
Aliments, aigua, terra, recursos de tots!
Hora i lloc: 17 hores a plaça de Pau Vila, 1 (metro Barceloneta) o bé a les 18.30 h a plaça Catalunya on confluirem amb les altres marees per continuar junts.
Porteu pancartes i eines de camp. Ens trobarem darrera la pancarta gran de Som lo que Sembrem.
L’Escola Agrària de Manresa en col.laboració amb Som lo que Sembrem organitza aquest complert curs sobre Jardineria municipal adaptada al medi: Cap a una jardinera ecològica, adreçat a tècnics municipals dels pobles i ciutats del nostre país que tinguin intenció de millorar les seves pràctiques o d’emprendre una transició en la gestió de les seves àrees de Parcs i Jardins.
El curs s’ha organitzat amb motiu de les múltiples preguntes que ens han fet arribar des de diferents ajuntaments de Catalunya sensibilitzats per la problemàtica de plaguicides i en particular herbicides com els que contenen glifosat en les zones municipals urbanes i periurbanes, arrel de la campanya de Som lo que Sembrem. El curs té intenció de enfrontar la problemàtica dins d’una perspectiva global, que permeti a partir del correcte disseny i les bones pràctiques eliminar la necessitat dels agrotòxics.
La informació actualitzada sobre la campanya de Som lo que Sembrem es pot seguir en el nostre web www.sembremvalles.wordpress.com, i aviat també en la nova web que posarem en marxa.
Us preguem feu difusió del curs a aquells ajuntaments que puguin estar interessats. La inscripció s’ha de formalitzar al correu de secretaria de l’Escola Agrària com s’indica en el primer document adjunt, però per qualsevol dubte des de Som lo que Sembrem estem a la vostra disposició. El nombre de places és limitat.
Per una Catalunya agroecològica! Si els deixem, ens ho prenen i contaminen tot.
Atentament
Som lo que Sembrem
A Can Piella es fa cada diumenge des del dia 27 un curs d’iniciació a l’horticulura ecològica.
La data límit d’inscripció ja ha passat però potser encara no s’han esgotat totes les places. Si així fos, agrairem que ens aviseu amb un comentari:
Bienvenido a WordPress. Esta es tu primera entrada. Edítala o bórrala, ¡y comienza a publicar!.
El reconegut cuiner Santi Santamaria ha mort aquest dimecres a l’edat de 53 anys a Singapur.
Santi Santamaria signant la ILP de Som Lo Que Sembrem per prohibir els transgènics a Catalunya |
El reconegut cuiner Santi Santamaria ha mort aquest dimecres a l’edat de 53 anys a Singapur.
Nascut el 26 de juliol del 1957, Santamaria acumulava una llarga trajectòria en el món de la cuina. L’any 1981, la seva esposa Àngels Serra i ell van obrir el conegut restaurant El Racó de Can Fabes i set anys més tard aconseguien la primera estrella Michelin, i de fet en el llarg de la seva vida en van arribar a obtenir fins a set.
Santamaria sentia una gran estima per la seva terra, i reivindicava la cuina tradicional catalana i els productes de pagès i de proximitat, a partir dels quals va convertir la nostra gastronomia en un referent internacional. Tot això el va portar a militar a Som lo que Sembrem, donant suport, des del primer dia, a la Iniciativa Legislativa Popular per prohibir els transgènics a Catalunya, i va ser un ferm defensor del menjar natural i ecològic.
Santi Santamairia, va encapçalar la manifestació de Som Lo Que Sembrem,el 28 de juny de 2009, sota el lema “Salut, Democràcia i Bons Aliments”, on també va llegir el manifest dels cuiners “Per una alimentació Bona, Neta, Justa i sense Transgènics davant del Parlament de Catalunya (www.youtube.com/watch)
Som Lo Que Sembrem sentim molt la seva pèrdua, i volem agraïr tot el suport que Santi Santamaria va donar per aconseguir una terra lliure de transgènics.
La Comissió Europea ha autoritzat el cultiu de la varietat de patata transgènica “Amflora” de la empresa BASF per a usos industrials i pinsos. Aquesta varietat està modificada per tal de que no produeixi amilosa, un component del midó que “molesta” durant el processament per a usos industrials. A mes a mes conté un gen de resistència als antibiòtics kanamicina i neomicina.
L’aprovació d’aquesta varietat ha esta envoltada d’un intens debat des de que la BASF va demanar l’autorització als anys 2003 i 2005, desprès d’un primer intent a l’any 1996. Tant l’Organització Mundial de la Salut com l’Agència Europea de Medicaments han declarat que la kanamicina i la neomicina són antibiòtics importants des del punt de vista terapèutic. Això implica que, d’acord amb la normativa europea vigent des de 2001, no s’haurien d’aprovar varietats transgèniques amb gens de resistència a aquests antibiòtics. De fet, aquesta patata, igual que al resta de transgènics aprovats fins ara, mai ha aconseguit una vot majoritari de suport als Consells de Ministres de la UE. Fins i tot dins de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, “Amflora” no va obtenir un suport unànime.
S’estima que la BASF obtindrà uns ingressos punta de 20-30 milions d’euros a l’any per la venda d’aquesta varietat, i com que no aconseguia els seus propòsits, a l’any 2008 va presentar una demanda contra la UE per aquesta patata. I ara, una vagada mes, la Comissió Europea, una institució no escollida pels ciutadans i que no rendeix comptes davant de ningú, aprova per defecte la varietat “Amflora”, tot plegant-se als interessos de les grans indústries, i passant per sobre de les opinions del Consell de Ministres i de les dels mateixos ciutadans europeus, que mostren contínuament el seu rebuig als cultius transgènics.
Més Informació:
Informes de l’Organització Mundial de la Salut i de l’Agencia Europea del Medicament sobre els riscos dels antibiòtics afectats per la patata Amflora
www.who.int/foodborne_disease/resistance/amr_feb2005.pdf
www.ema.europa.eu/pdfs/human/opiniongen/5693707en.pdf
Directiva 2001/18/EC sobre l’alliberament del medi ambient dels organismes modicats genèticament. Article 4 (2)
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2001:106:0001:0038:EN:PDF
Cronologia del procés d’autorització de la patata modificada genèticament de Greenpeace (anglès)
img_editor/file/briefing-basf-gm-potato.pdf
Enllaços sobre la notícia:
Dissabte al matí va tenir lloc a un aula de l’edifici central de la UB el seminari conjunt Som lo que Sembrem-Attac, Crisi alimentària: transnacionals, necrotecnologies i especulació financera. Moviment antitransgènic a Catalunya: lluites per la sobirania alimentària, la salut i la democràcia, en el marc del segon Fòrum Social Català .
Va participar en primer lloc Gabriela Serra d’Entrepobles que va explicar els intents de les multinacionals de manipular en el seu profit la fam al món en la recent cimera de Roma: “parxes” tecnològics en lloc de suport polític i tècnic actius. Seguidament va parlar el doctor en bioecnologia Miquel Vallmitjana de la plataforma SLQS, que va explicar els problemes que comporta la tecnologia transgènica a diferents nivells i el concepte de necrotecnologies. El tercer ponent va ser el Pep Riera, sindicalista i pagès i membre també de SLQS, que va il.lustrar la interrelació entre polítiques agràries, interessos econòmics de les multinacionals i la crisi alimentària mundial. També va descriure els canvis al món pagès al nostre país a partir de què es va anar establint més i més la dependència d’aquest en llavors, agrotòxics, i en assessorament tècnic, de les multinacionals. El ponent d’Attac Carlos Sampietro va donar unes pinzellades sobre com s’especula en borsa amb els aliments i els grans profits que això comporta a costa de la desgràcia de milions de persones. Finalment, i per il.lustrar les lluites a nivell llocal contra aquests grans interessos, la ponent de Som lo que Sembrem Verònica Miró va explicar la campanya per una Catalunya Lliure de Transgènics, i com els poders econòmics amb l’ajut inestimable de les cúpules dels partits polítics van avortar la iniciativa. Va remarcar que, tot i això, la campanya ha estat un lloc d’aprenentatge per molts i un exemple de com el poble vol proposar alternatives i participar activament en la vida política del país, però on es mostra clarament la necessitat ineludible de democratitzar molt més lleis i institucions.
Cristina Montané membre de l’Associació d’Afectats per la Fibriomialgia i de Dempeus també va fer una breu presentació de la seva lluita política pel reconeixement de la malaltia, i va acabar d’arrodonir pels assistents les connexions i la globalitat de les lluites per la salut, la democràcia i una bona alimentació, aquí i a tot arreu.
Per l’interès despertat entre els assistents i la bona sinèrgia entre les diferents presentacions, els ponents van acordar repetir el seminari properament en un centre cívic o altre lloc públic de la ciutat, i on quedi més temps per debatre les alternatives amb el públic.
Som lo que Sembrem valorem molt positivament l’interès demostrat en la gran participació de públic assistent (al voltant de les 100 persones) , i en la llarga llista de gent que s’ha apuntat per rebre informació i col.laborar amb SLQS. El pas del documental que es va fer dissabte El Món segons Monsanto també ha despertat força interès i s’ha animat a la gent a fer passades de documentals com la Guerra de la Soja als seus entorns veïnals, familiars, associatius. Al vestíbul de la Universitat s’ha pogut veure aquests dies l’exposició Catalunya LLiure de Transgènics que il.lustra la campanya que va durar dos anys, que es va presentar als seus inicis al primer Fòrum Social Català i que ara donem per tancada amb aquest seminari i exposició, on s’agraeix també a totes les entitats i persones el seu recolzament.
Som lo que Sembrem hem presentat també en el sí del FSCat el Manifest de Bellpuig que enmarca els nous objectius i estructura de Som lo que Sembrem a partir d’ara.
>> La Cort Suprema ha acceptat el seu primer cas sobre transgènics agrícoles, anomenat Monsanto vs Geertson Seeds.
Monsanto ha perdut fins ara tres processos judicials sobre el seu alfals transgènic. Els jutges han donat raó al Centre per la Seguretat Alimentària que protegeix els consumidors i el medi dels efectes nocius dels transgènics, i el dret dels pagesos a plantar un alfals no transgènic.
L’alfals és el quart conreu en extensió als Estats Units i una font clau de farratge pel sector lleter. És pol·linitzat per les abelles, cosa que vol dir que pot haver pol·linització creuada a distàncies de varis quilòmetres, portant l’ADN transgènic i patentat als conreus convencionals i ecològics. Aquesta contaminació biològica amenaça la supervivència de les finques ecològiques del país.
La problemàtica és calcada a la situació de pagesos catalans i aragonesos, els únics pràcticament a Europa que no han estat protegits, i que han vist trepitjat els seus drets de plantar panís ecològic, ja que és contaminat sistemàticament. Ni tan sols una Iniciativa Legislativa Popular ha fet considerar al govern català la necessitat de protegir aquests pagesos i conreus. La ILP va ser rebutjada per PP, CiU i PSC el juliol passat, basant-se en uns informes esbiaixats i pobres manipulats pels mateixos sectors vinculats a Monsanto.
Recordem que a l’últim informe tècnic als Estats Units sobre l’ús de pesticides durant els últims 13 anys confirma l’augment espectacular d’herbicides pel conreu de transgènics tolerants a l’herbicida de Monsanto.
L’informe complet està disponible a http://www.organic-center.org/science.pest.php?action=view&report_id=159
Informació sobre el cas de l’alfals transgènic als Estats Units a http://truefoodnow.org/
Debat a la totalitat al Parlament Català sobre la ILP per una Catalunya Lliure de Transgènics, on el PP, CiU i PSC van rebutjar el debat que demanava la ciutadania http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=34&hover=15
>>>Noves anàlisis de proves fetes sobre ratolins revelen nous efectes sobre la salut de tres diferents tipus de panís transgènic: el NK 603, el MON 863, i el MON 810, que es conrea a Catalunya
>>>L’article detallant els resultats ha estat escrit per quatre investigadors francesos, i ha estat publicat a la revista International Journal of Biological Sciences
Som lo que Sembrem, ara ja constituïda com una associació, torna una vegada més a exigir la prohibició del conreu MON 810 a Catalunya i també un etiquetatge rigorós i un control de tot els transgènics importats, de manera que els ciutadans d’aquest país puguin diferenciar clarament aquell producte alimentari que conté transgènics, i evitar ser tractats com a conillets d’índies com fins ara.
És la primera vegada que s’han fet aquest tipus d’estudis comparatius. Aquests panissos es troben arreu del món en pinsos per animals i en menjar per humans. El NK 603 ha estat modificat per ser tolerant a l’herbicida d’ampli espectre Roundup i conté per tant residus d’aquesta formulació. El MON 863 i el MON 810 han estat fabricats per sintetitzar dues toxines diferents que serveixen d’insecticides.
Es van classificar 60 paràmetres diferents per cada òrgan i es van mesurar en sang i orina després de 5 i de 14 setmanes d’alimentació. Les rates que havien estat alimentades amb OMG van ser comparades amb les que havien estat alimentades amb el panís equivalent no OMG. Això va ser seguit d’una comparació amb sis grups més de referència, que havien menjat altres panissos no transgènics.
Els resultats donen clarament efectes secundaris dels panissos OMG, que depenen del sexe i de la dosi. Els efectes es donen sobretot al fetge i als ronyons, que són els òrgans de detoxificació. També s’han trobat efectes sobre altres òrgans, com el cor i les glàndules adrenodenals.
En conclusió, fins i tot sent els estudis de curt termini, indiquen signes de toxicitat hepàtica renal, probablement a causa dels pesticides específics de cada tipus de panís transgènic. En adició a això, no es poden descartar conseqüències metabòliques directes o indirectes de la mateixa modificació genètica.
Som lo que Sembrem creiem que la política de la Generalitat en el tema transgènics ens està aïllant més i més d’Europa i dificultarà les exportacions dels productes produïts i transformats a Catalunya, especialment els agroecològics, que representen l’oportunitat de futur per al camp.
Som lo que Sembrem demanem un etiquetatge seriós com el de molts països centreeuropeus, i també l’etiquetatge la de carn, ous i llet.
Enllaç a la publicació científica
http://www.biolsci.org/v05p0706.htm
______________________________________________________________________________________________________________________________
Descarregar nota de premsa en pdf
