Iniciativa Legislativa Popular
per una Catalunya Lliure de Transgènics
El Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) es va constituir al novembre del 2008, poc després de que la plataforma Som Lo Que Sembrem presentés al Parlament les més de 100.000 signatures que recolzaven la ILP per una Catalunya Lliure de Transgènics. L'objectiu, del CAPCIT, en principi, és encarregar-se de coordinar tota la informació i l'assessorament en màteria científica i tecnològica que necessita el Parlament de Catalunya. D'aquesta manera, en teoria es vol contribuir a millorar el coneixement científic i tècnic que té el Parlament perquè pugui ser útil per les diferents tasques parlamentàries. Segons es va plantejar al constituir-lo, com a principi d'actuació, el CAPCIT havia de fomentar la diversitat d'opinions i alternatives científiques i tècniques, per tal d'assolir un assessorament neutral, objectiu i independent.
El CAPCIT és un òrgan mixt, amb preseència de diputats i membres en representació d'entitats relacionades amb la ciència i la tecnologia (entre altres, l'Institut d'Estudis Catalans, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, les universitats catalanes i el Consell Català de la Comunicació Científica).
|
DESCARREGAR |
PRESENTAT PER |
TITOL |
AUTOR/A |
DATA |
| Informe_transgenics_C4.pdf | CONSELL CATALÀ DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA (C4) | Com veu la societat els transgènics? |
Dra. Cristina Junyent |
Febrer 2009 |
| Informe_transgenics_IEC.pdf | INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS | Els aliments transgènics: una aproximació científica | Ricard Guerrero Joandomènec Ros | Febrer 2009 |
| Informe_Transgenics_FCRI.pdf | FUNDACIÓ CATALANA PER LA RECERCA I LA INNOVACIÓ |
Actuacions realitzades per entitats d'assessorament científic a parlaments europeus sobre Organismes Genèticament Modificats (OGM) |
Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació |
Febrer 2009 |
| DESCARREGAR | TÍTOL |
| critica_informeC4.pdf | CRÍTICA A L'INFORME DEL CONSELL CATALÀ DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA (C4): Com veu la societat els transgènics? |
| critica_informeIEC.pdf | CRÍTICA A L'INFORME DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS: Els aliments transgènics: una aproximació científica |
-Dr. José Ramón Olarieta, professor d’agrònoms a
-Dr. Miquell Vallmitjana, investigador en biotecnologia a
-Montse Escutia, agrònoma i coordinadora del Màster en Agricultura ecològica del Departament de Biologia Vegetal de
-Dra. Marta Rivera, investigadora a
-Dra. Rosa Binimelis experta en temes socioeconòmics dels transgènics.
-Dr. Roman Galimany, bioquímic i farmacèutic, president de l’Hospital de Valls, ex-president de
- Josep Lluís Domingo, professor de toxicologia a
- Dr. Enric Tello, catedràtic d’Economia de
-Dr. Martí Boada doctor en Ciències Ambientals. Professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de
- Dr. Marcel Coderch, doctor enginyer de telecomunicacions, vicepresident de
- Joan Martínez Alier, catedràtic del departament d’Economia i Historia econòmica de
- Lluís Alòs i Martí, Professor d'Economia Mundial i d'Economia del Desenvolupament. Facultat d'Economia i Empresa. Universitat de Barcelona.
- Àngels Martínez Castells, professora jubilada de
PAGESOS I PAGESES QUE RECOLZEN
- Josep Pàmies (Balaguer). Horta i plantes comestibles.
- Pep Bover (L'Espunyola). Cereal i ramaderia ecològica. Venta agroecològica.
- Marta Rialp (Balaguer). Horta.
- Martí Verdes ( Gaver). Cereal i ramaderia ecològica. Venta agroecologica.
- Jacint Balta ( Riudecols). Horta ecològica. Venta agroecològica.
- Assumpta Codinachs (Pallars). Ramaderia ecològica. Venta agroecològica.
- Ramon Font (Pallars). Ramaderia ecològica. Venta agroecològica.
- Carles Teulé (Bell-lloc d'Urgell). Horta ecològica. Venta agroecològica.
- Alexis Inglada (Boldú) Fruita i horta ecològica. Venta agroecològica.
- Josep Moret (Castellserà) Horta ecològica. Venda agroecològica.
- Marta Rialp (Balaguer). Horta
- Enric Navarro ( Empordà Sud). Ingenyer Agronom. Cereal i horta ecològica. Venta agroecològica.
- Josep Maria Rosas ( Masia Cal Rosas de Linya, Solsona). Cereal ecològic.
- Josep Boria (Les Piles). Cereal i horta ecològica. Venta agroecològica.
- Joan Vallès ( Les Piles). Cereal i horta ecològica en secà. Venta agroecològica.
- David Torrelles ( Vilanova de Segrià). Fruita ecològica. President ADV ecològica de Ponent.
- Ruben Valls (Vilanova de Bellpuig).Cereal i horta ecològica. Elaborador i distribuidor Cal Valls. Fedatari.
- Josep Maria Coll (Lleida - partida Torres de Sanui) Ingenyer agrònom. Fruita ecològica.
- Xevi Safont-Tria.Mataró. Ingenyer Agronom. Horta i planta ornamental ecològica. Regidor ajuntament Mataró.
- Marti Rosell. Mataró. Horta ecològica. Venta agroecològica.
-Salomó Torres (Conca de Barberà). Horta i vinya ecològica.
-Antoni Llimona i Botey (Maresme). Horta.
-Santi Soto (Fogars de
-Pep Pardet (Verdú). Vinya ecològica i elaboració de vi ecològic.
- Cesc Vidal (Els Pallaresos). Horta, fruita seca i olivera ecològica. Venta agroecològica.
- Anton Morc Caparo (Riudoms) Fruita seca ecològica.
-Enric Tasies (Mura). Recuperació i producció ecològica de varietats antigues.
- Ester Cases (Mura). Recuperació i producció ecològica de varietats antigues.
-Dolors Estrada (Navès) Horta ecològica. Venta agroeclògica.
- Josep Maria Figueres (Valls). Horta i olivera ecològica. Venta agroecològica.
-Rafel Cabré (Valls). Horta i olivera ecològica. Venta agroecològica.
- Xarlie Freire (Bonastre). Horta ecològica. Venta agroecològica.
-Jordi Farrè (Alcanó). Cereal i fruita seca ecològica.
-Marc Solé (Tudela de Segre). Horta ecològica. Venta agroecològica.
- Josep Galceran (Baldomà). Cereal i ramaderia ecològica.
- Gerard Daniel (Castellserà). Horta ecològica.
- Ricard Guiu (
-Artur Boria (Bellpuig) Recuperació de varietats antigues.
- Jordi Pedrós (Balaguer) Professor de primària i pagès.
- Jacint Mata (Balaguer) Cereal i horta ecològica. Venta agroecològica.
- Jordi Rafel (Balaguer). Fruita dolça.
- Miquel Sabaté (Bell-lloc). Fruita dolça
- Juli Bergé (Bellcaire d'Urgell) Panís i ramaderia ecològica. Venta agroecoògica.
- Antonio Font (Almenar ) Farratge ecològic.
- Joan Balasch (Nalec) Vinya, olivera, fruita seca i cereal de secà
- Miquel Pujols (Osona) Advocat i Ramaderia ecològica.
- Pep Padrò. Pagès ecològic
Els membres del CAPCIT i els autors dels informes encomanats per aquest no es van dirigir durant tot el procés de la seva elaboració a Som lo que Sembrem ni a cap expert o persona involucrada en la problemàtica dels OMG que pogués oferir raons contràries als transgènics agrícoles, o en qualsevol cas aquestes no han estat citades als informes. El CAPCIT no ha pres en consideració cap dels documents i valoracions d’experts que Som lo que Sembrem va oferir durant els mesos que va durar l’elaboració dels citats informes, novembre 2008 – març 2009 (Annex 2)
Al no passar
A l’informe del C4, es difama al moviment social i pagès a favor d’una Catalunya Lliure de Transgènics, a l'informe de l'IEC es fa una disquisició ambigua i molt superficial sobre els transgènics al món sense citar les fonts de les opinions expressades, i en el tercer de
Per tant Som lo que Sembrem denunciem que:
1. Transmetent una aparença d’ inevitabilitat dels OMG i una suposada coincidència d’opinions entre els experts i sectors afectats, i suprimint tots els aspectes fonamentals relacionats amb la qüestió de prohibir o no el conreu de transgènics a Catalunya, l’avaluació del CAPCIT ha estat la manera de difamar de manera radical un extens moviment pagès i social al nostre país al mateix temps que s’obviava tota la problemàtica dels transgènics agrícoles a Catalunya i la seva transcendència. (Annexos i escrits)
2. Mitjançant un procés poc democràtic, i poc científic (Annexos i escrits), membres d’institucions polítiques, científiques i periodístiques d’aquest país han contribuït a avortar el debat polític sobre una qüestió que es motiu de discussió a totes les esferes de la societat.
3. El procés de valoració realitzat pel CAPCIT ha servit per cobrir amb un mantell d’aparent objectivitat decisions a favor dels interessos de determinats grups econòmics, i ha evitat, d’una manera oposada al sentit de la llei catalana de les Iniciatives Legislatives Populars, que les veus d’organitzacions amb pocs diners i poc poder, de ciutadans, i d’experts independents, s’escoltin al Parlament i tinguin possibilitat d’influir en les decisions sobre els camins a seguir en el futur per aquest país.
Com es dedueix de totes les dades expressades en aquest document, en els seus annexos i en els escrits adjunts, l’assessorament ofert als diputats per part del CAPCIT no han pogut estar més lluny de ser rigorós i independent.
El CAPCIT no ha complert la funció per la qual suposadament va ser creat ni ha seguit els principis d’actuació necessaris “per tal d’assolir un assessorament neutral, objectiu i independent”(1)
Demanem al Parlament que determini com es garanteix en el futur la independència del CAPCIT, donat el precedent. Si només serveix per donar una aparença de rigor científic a decisions ja preses prèviament que afavoreixen als grans grups de pressió, demanem que sigui dissolt.
Al senyor Ernest Benach, com a president del Parlament i del CAPCIT, li hem demanat si aquests informes s’han pagat amb diners de tots els ciutadans, i quants diners han costat. En cas que ell i altres membres del CAPCIT no considerin aquests informes vàlids i pertinents els hem demanat també que ho declarin públicament i justifiquin perquè van ser entregats llavors als grups polítics i als diputats.
Als grups parlamentaris PSC, CiU i PP els hem demanat que es pronunciïn sobre aquests informes, ja que s'han emès per assessorar-los sobre el tema. Volem saber si els han considerat uns informes fiables, rigorosos, independents, i si els han aportat les informacions pertinents. En els cas que no hagin acceptat aquest assessorament com a vàlid, demanem que ho declarin públicament.
Els dies 26 i 27 de Novembre del 2008, membres de SLQS es van reunir al Parlament amb representants dels diferents partits polítics per explicar la posició de la plataforma i els motius de
Aquest pas, però, es va evitar a tota costa el dia 2 de juliol del 2009, quan PSC, CiU i PP van presentar esmenes a la totalitat i van rebutjar
Som lo que Sembrem va fer el seguiment, entre la tardor del 2008 i la primavera del 2009, del procés de valoració, no regulat per llei, que es va improvisar per aquesta Iniciativa Legislativa Popular.
A la tardor del 2008 el president del Parlament havia constituït el Consell d’Assessorament en Ciència i Tecnologia, el CAPCIT. Aquest Consell, en el qual no hi ha cap expert en transgènics, tenia la missió d’assessorar al Parlament, valorant informacions provinent de diferents fonts :
“ el CAPCIT té com a principi d’actuació fomentar la diversitat d’opinions i alternatives científiques i tècniques, per tal d’assolir un assessorament neutral, objectiu i independent “(3) (4)
A les reunions del novembre alguns diputats van informar a la plataforma que el CAPCIT havia acceptat aquell mateix mes l’oferiment de redacció d’uns informes per part dels membres de tres institucions catalanes que formen part del CAPCIT:
No es va informar a Som lo que Sembrem de quines eren les qüestions concretes plantejades als informes, ni quin objectiu tenia l’emissió d’aquests documents prèviament al debat.
Per aquests motius vam demanar unes entrevistes amb les persones encarregades d’elaborar els informes de
Les conclusions d’aquestes entrevistes es poden trobar a l’Annex 1 i la crítica de Som lo que Sembrem a la selecció de la informació per l’elaboració dels informes del CAPCIT es troba a l’Annex 2
Membres de SLQS es van entrevistar a finals de març del 2009 al Parlament amb polítics del PSC, CiU i ICV. Sabíem que els informes havien estat ja lliurats al Parlament , tot i que quan
Som lo que Sembrem vam rebre el 24 d’abril els informes del CAPCIT. A l’Annex 3 fem la crítica a dos dels tres informes del CAPCIT en aquest context del procés que va portar a la seva elaboració i també es poden consultar els escrits (fitxers adjunts) que la plataforma ha enviat a les institucions catalanes.
(1) http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=57
(2) http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14
(3) http://www.parlament.cat/web/composicio/capcit
(4) La plataforma esperàvem que la discussió de
El dia 22 de gener del 2009, membres de SLQS es van reunir amb els que havien de ser els autors i responsables de l’informe encomanat a
El dia 18 de febrer del 2009, membres de SLQS es van entrevistar amb el Dr. Guerrero i el Dr. Joandomènech Ros, autors de l’informe científic encomanat pel CAPCIT a l’IEC, i ambdós al mateix temps membres del CAPCIT. A petició dels membres de la plataforma, van informar que havien demanat consell a dos científics (defensors dels transgènics) el Sr. Puigdomenech, i el Sr. Bueno, autor del llibre Convivint amb els transgènics.
Els membres de la plataforma van suggerir l’entrevista amb el doctor Josep Lluís Domingo, toxicòleg de
Tal com es dedueix de l’informe del C4 i de l’entrevista amb els autors de l’informe de l’IEC (Annex 1) , les Jornades de Santa Llúcia (1) al desembre del 2008 van ser un espai on els autors dels informes de l’IEC i del C4 van obtenir assessorament pels seus informes. Només es va convidar a persones defensores dels transgènics agrícoles, com els científics senyor Puigdomench i el senyor Bueno, i tècnics que proposaven idees per millorar la imatge dels OMG entre els ciutadans. El mateix Sr. Bueno va dir en una entrevista a l’Oracle que se li havia demanat assessorament per l’informe de l’IEC. El senyor Ricard Guerrero, membre del CAPCIT i coautor de l’informe de l’IEC, va fer la cloenda d’aquestes jornades d’intercanvi entre sectors defensors dels OMG.
A l’informe del C4 també es recull extensament l’opinió del sindicat pagès JARC, però no la de representants d’Unió de Pagesos o d’Assemblea Pagesa, sindicats crítics amb els transgènics.
El dies 6 i 7 de març van tenir lloc a
El dia 11 de març del 2009 va tenir lloc una Jornada Interna del PSC sobre OM, amb un membre de Som lo que Sembrem i la doctora en genètica i experta en protocol de bioseguretat Ricarda Steinbrecher (3) per una banda, i científics protransgènics catalans i representants de la indústria per l’altra (4) (5).
Som lo que Sembrem ens vam assabentar que el PSC organitzava a Lleida uns dies després una altra Jornada Interna sobre el tema, aquesta vegada sense convidar a Som lo que Sembrem, i només a científics protransgènics com el Dr. Pere Arús, que va difamar a científics europeus com el doctor Seralini (8) que Som lo que Sembrem havia convidat al març a les Jornades Internacionals, afirmant que es deixaven portar per la ideologia.(9) (10)
(1) Programa de les Jornades de Santa Llúcia: http://www.cienciaensocietat.org/intro.php?section=project&projID=30&lang=ct
(2) Jornades per una Agricultura i una Alimentació sense Transgènics : http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=30&hover=10
(3) Ricarda Steinbrecher és biòloga i doctora en genètica. Ha treballat molts anys en recerca de teràpia genètica humana. És membre de
(4) En el pressupost de
(5) El Conseller d’Agricultura Sr Llena va obrir la jornada dient que els transgènics no representaven cap problema per la salut i el medi ambient, i que Catalunya continuaria fent ús de les plantes transgèniques, i va marxar sense escoltar el debat
(6) Estudis científics: http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14. En canvi, els estudis en que es basa essencialment l’Agencia Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA) per autoritzar els transgènics agrícoles són estudis confidencials lliurats a l’EFSA per les mateixes multinacionals, no publicats a revistes científiques
(7) Tot i la bibliografia lliurada,
(8) Dr. Giles-Eric Séralini: Catedràtic de Biologia Molecular de
(9) http://www.xtec.cat/cdec/formacio/pdf/spfq/0809/5_transgenics.pdf
(10) Pocs dies després del rebuig de
La plataforma ha presentat uns escrits amb una crítica (1) als informes del C4 i l’IEC:
- A tots els membres del CAPCIT
- Al president de l’IEC Sr Salvador Giner de San Julián
- Al president del C4 senyor Tomàs Molina
- A l’Associació Catalana d’Universitats Públiques
- Al president del Parlament Sr Ernest Benach
- A tots els grups parlamentaris de la cambra catalana
- Al col·legi de periodistes
- A l'Observatori de Comunicació Científica de
- A tots els diputats
- Al Síndic de Greuges Sr Rafael Ribó
- A la premsa
A continuació la plataforma Som lo que Sembrem fem un resum de la crítica als informes del CAPCIT continguda als escrits adjunts, però aquí en el context més ampli del seu procés d’elaboració.
- L’informe del C4 Com veu la societat els transgènics? el considerem un document inacceptable des de qualsevol punt de vista, i indigne d’un òrgan que agrupa professionals del periodisme, i més quan aquests estan especialitzats en la comunicació científica. La plataforma lamentem declarar que considerem l’informe un pamflet demagògic, radical a favor dels transgènics, que difama a la plataforma Som lo que Sembrem i a tot el moviment pagès i social català a favor d’una Catalunya Lliure de Transgènics. Les fonts d’informació es van escollir de forma completament esbiaixada (Annex 2), per la qual cosa totes les conclusions de l’informe són esbiaixades. Aquest no respon a la pregunta del títol de l’informe Com veu la societat els transgènics?, i s’hauria d’anomenar més aviat Com veuen els sectors protransgènics els transgènics, i al moviment social a favor d’una Catalunya Lliure de transgènics? Al document s’evita a tota costa mencionar que aquest és un moviment d’origen pagès, recolzat per sindicats com Assemblea Pagesa i Unió de Pagesos, i s’obvia mencionar l’extensió de les politiques de precaució en relació als OMG a la gran majoria de països i regions europees.
- L’informe de
- L’informe de l’IEC Els aliments transgènics, una aproximació científica no el considerem cap document científic, ja que no hi ha cap cita ni bibliografia científica, ni cap comentari sobre les fonts d’informació que s’han fet servir per redactar l’informe. Aquest fet ens sembla particularment greu ja que els autors són científics i a la vegada membres del CAPCIT. Al no citar bibliografia científica, eviten fàcilment haver-se de referir als estudis científics que han trobat efectes sobre la salut dels animals de laboratori i altres valoracions d’experts publicades a revistes científiques. En particular no citen els articles científics del doctor Josep Lluís Domingo de
(1) Escrits (arxius adjunts):
http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=36&hover=18
1. Crítica de Som lo que Sembrem a l’informe de l’IEC; http://www.somloquesembrem.org/img_editor/file/IEC.pdf
2. Crítica de Som lo que Sembrem a l’informe del C4
http://www.somloquesembrem.org/img_editor/file/informe%20del%20C4.pdf
Cap dels tres informes entra a valorar en profunditat (només hi ha un paràgraf a l’informe de l’IEC) el tema dels monopolis de patents i de llavors, el seu enorme control sobre recursos bàsics i la seva influència sobre els governs, ni les repercussions que tenen aquests fets sobre la democràcia, la ciència, els mitjans de comunicació, l’agricultura i la sobirania alimentària.(1) (2)
Si per influir als diputats s’encomana un informe que acaba sent un insult constant de la plataforma Som lo que Sembrem i de tot el moviment pagès i social en contra dels transgènics, també es podria haver elaborat un informe sobre aquests grups de pressió que resulten ser una simbiosi entre indústria i una certa ciència (3), i analitzar de la mateixa manera si els seus motius i comportaments estan regits o no per la raó, i si les seves pràctiques són democràtiques i responsables socialment.
Tal com es posa en evidència en l’informe del C4, és pràctica habitual dels sectors protransgènics argumentar que els efectes sobre la salut i el medi ambient dels OMG són propaganda de grups motivats per altres qüestions com el poder de les grans corporacions. Aquest argument vol fer creure als polítics que les raons i preocupacions per la salut, el medi ambient i l’agricultura, tant o més serioses que l’altra, són invencions dogmàtiques de grups radicals mentre s’accepta com a realista i inevitable aquest control en poques mans de les patents sobre la vida, de les llavors i dels recursos alimentaris. Com si els OMG no poguessin tenir diversos efectes perjudicials, i la societat, -ciutadans, pagesos, científics - dret a criticar uns o altres, o tots aquests aspectes.
A l’informe de l’IEC es demana que es “vetlli” per tal que els beneficis dels OMG no vagin només a les grans multinacionals productores (pàgina 15) però “vetllar” no és l’acció adient per solucionar problemes que requeririen un canvi de dalt a baix mitjançant l’acció política de pràctiques que són norma habitual: patents sobre la vida, menyspreu i desestimació dels costos i dels riscos, confidencialitat dels estudis de les companyies i altres pràctiques manipulatives i poc transparents (4), com aquestos mateixos informes i el seu procés d’elaboració. Que els mateixos que recomanen que “es vetlli” per aquest suposat repartiment de beneficis contribueixin ells d’aquesta manera, indica fins a quin punt es prenen seriosament la seva recomanació.
Si definim al sistema com el conjunt de lleis bàsiques de la nostra democràcia, i els drets i deures que aquestes impliquen, la plataforma SLQS i les entitats i persones de tota Catalunya que li han donat suport han tingut un clar comportament democràtic, per tant com s’han ajustat a la legalitat, com per la transparència i el respecte amb què han dut tot el procés, des del moment en què es va engegar la campanya fins que es va rebutjar la proposta al Parlament (5).
(1) Com a exemple, membres de SLQS es van entrevistar el dia 7 de maig amb el Conseller de Medi Ambient Sr Baltasar i amb el Director general de Sostenibilitat Sr Ximeno. El conseller i el director general van plantejar que ells són contraris a les plantes transgèniques, i referent a la demanda de SLQS d’exigir fer públics els estudis que Monsanto i els governs mantenen confidencials sobre els efectes per la salut de ratolins del panís MON 810 que es conrea a Catalunya, van informar que ells ja els havien demanat al govern central, però que no els havien respost.
(2) Recordem en aquest context que la plataforma va demanar fa mesos a TV3 l’emissió del documental del canal Arte “El Món segons Monsanto”, i que l’emissora ha retingut aquesta emissió fins a després que es produís el debat a la totalitat. En unes jornades també organitzades per interessos protransgènics al novembre (2008) (Què en sabem dels transgènics?), ja es va dir que havien de procurar que aquesta informació no arribés a ciutadans i polítics. Ara TV3 ha anunciat que emetrà el documental a l’octubre (2009) “però només algunes parts”.
(3) Veure el llibre Science for Sale: The Perils, Rewards, and Delusions of Campus Capitalism (Daniel S. Greenberg).
(4) Veure els escrits adjunts per més informació sobre la confidencialitat d’aquests estudis, no publicats a revistes científiques i com això evita que la avaluació de riscos pugui seguir uns criteris científics, i ser “avaluable “ i “mesurable” tal com declaren que ho hauria de ser és els autors de l’informe de l’IEC.
(5) Això no ha estat sempre així per la banda dels sectors protransgènics, i una prova són aquests informes, i el procés que ha envoltat la seva elaboració.