somloquesembrem.org
Iniciativa Legislativa Popular
per una Catalunya Lliure de Transgènics
Iniciativa Legislativa Popular
per una Catalunya Lliure de Transgènics
Materials, textos i enllaços
Les llavors de la misèria
28/10/2008
28/10/2008
Imagino que a aquestes alçades, la majoria de persones som conscients que el nivell de desenvolupament actual genera unes desigualtats nord-sud que són difícils de justificar si encara ens queda un mínim d’ètica i de sentit de justícia.
També crec que ja sabem que els organismes modificats genèticament, els “transgènics” han iniciat una carrera frenètica i de conseqüències irreversibles per la biodiversitat del planeta.
També devem recordar que l’Agència europea de medi ambient ha publicat un estudi en el que determina l’elevat risc de contaminació genètica que poden provocar cultius com, per exemple, el de blat de moro transgènic.
No caldrà que recordi que l’accés a l’alimentació, en primer lloc, i l’oportunitat de mantenir la sobirania alimentària, són drets fonamentals de les persones i les col•lectivitats. Que un planeta amb tanta gana i amb tanta mercantilització sobre els aliments bàsics només camina vers la barbàrie i l’autodestrucció.
De tot això, i de molt més, parlarà Ecoviure. Certamen que no defalleix, any rere any, i que acull persones, iniciatives i entitats, d’esperit crític i inconformista, de valentia destacada i de tenacitat en la defensa d’una terra més habitable.
I de tot això, i de molt més, en prescindeixen els gerents de les empreses sense escrúpols, de les multinacionals de l’alimentació sense miraments i bona part de la classe política catalana. Catalunya queda lluny de les més de 170 regions i 4500 governs o entitats locals d’Europa que mitjançant processos participatius s’han declarat Zona Lliure de Transgènics. El parlament de Catalunya hauria de poder estar a l’alçada de la recollida de més de 106.000 signatures que demanen justament que el principat es declari insubmís a les llavors de la misèria.
Dissabte podrem escoltar en Pàmies, represaliat per aquesta causa i durant tot el cap de setmana visitar, conversar i aprendre de les persones de la iniciativa Som lo que Sembrem. Una oportunitat que totes i tots hauríem d’aprofitar, però que sobretot hauria de ser assumida per tots aquells que tenen la possibilitat d’aturar l’expansió de les llavors contaminants.
Un cop més, la societat va per davant de la valentia de l’arc parlamentari, i un cop més, la lluita de persones com les que han promogut aquesta iniciativa, demostren que la terra s’ha convertit en un subjecte de dret de primer ordre. La terra com a territori a preservar, com a espai on viure o bé com a recurs a explotar o com a camp abonat a l’enriquiment de pocs i l’empobriment de la majoria.
I ho diuen els més savis, “qui sembra misèria, recull odi”... esperem que el debat ciutadà i la responsabilitat col•lectiva ho evitin. Ens hi va massa.
També crec que ja sabem que els organismes modificats genèticament, els “transgènics” han iniciat una carrera frenètica i de conseqüències irreversibles per la biodiversitat del planeta.
També devem recordar que l’Agència europea de medi ambient ha publicat un estudi en el que determina l’elevat risc de contaminació genètica que poden provocar cultius com, per exemple, el de blat de moro transgènic.
No caldrà que recordi que l’accés a l’alimentació, en primer lloc, i l’oportunitat de mantenir la sobirania alimentària, són drets fonamentals de les persones i les col•lectivitats. Que un planeta amb tanta gana i amb tanta mercantilització sobre els aliments bàsics només camina vers la barbàrie i l’autodestrucció.
De tot això, i de molt més, parlarà Ecoviure. Certamen que no defalleix, any rere any, i que acull persones, iniciatives i entitats, d’esperit crític i inconformista, de valentia destacada i de tenacitat en la defensa d’una terra més habitable.
I de tot això, i de molt més, en prescindeixen els gerents de les empreses sense escrúpols, de les multinacionals de l’alimentació sense miraments i bona part de la classe política catalana. Catalunya queda lluny de les més de 170 regions i 4500 governs o entitats locals d’Europa que mitjançant processos participatius s’han declarat Zona Lliure de Transgènics. El parlament de Catalunya hauria de poder estar a l’alçada de la recollida de més de 106.000 signatures que demanen justament que el principat es declari insubmís a les llavors de la misèria.
Dissabte podrem escoltar en Pàmies, represaliat per aquesta causa i durant tot el cap de setmana visitar, conversar i aprendre de les persones de la iniciativa Som lo que Sembrem. Una oportunitat que totes i tots hauríem d’aprofitar, però que sobretot hauria de ser assumida per tots aquells que tenen la possibilitat d’aturar l’expansió de les llavors contaminants.
Un cop més, la societat va per davant de la valentia de l’arc parlamentari, i un cop més, la lluita de persones com les que han promogut aquesta iniciativa, demostren que la terra s’ha convertit en un subjecte de dret de primer ordre. La terra com a territori a preservar, com a espai on viure o bé com a recurs a explotar o com a camp abonat a l’enriquiment de pocs i l’empobriment de la majoria.
I ho diuen els més savis, “qui sembra misèria, recull odi”... esperem que el debat ciutadà i la responsabilitat col•lectiva ho evitin. Ens hi va massa.
Anna Gabriel i Sabaté.
Regidora de la CUP a l’ajuntament de Sallent
Som lo que Sembrem C/ Lleida, 1 – baixos · 25600 – Balaguer (Lleida) · 973450683 · A/e ilp@somloquesembrem.org