Blog Post

La proposta de llei de la iniciativa legislativa popular per a una Catalunya lliure de transgènics serà defensada pròximament al Parlament català per la plataforma Som lo que Sembrem, després d’haver rebut un fort suport popular, avalat per les més de 100.000 firmes recollides.
La proposta de llei es presenta en un context de debat mundial sobre el model d’agricultura, i la utilitat dels transgènics. L’estudi Avaluació internacional del paper del coneixement, la ciència i la tecnologia en el desenvolupament agrícola (Iaastd), dut a terme entre els anys 2004 i 2008 per part de 400 científics, els acords del qual han estat firmats pels governs de 58 països, afirma que és necessari un canvi cap a un model d’agricultura més sostenible, i que el model de monocultius intensius ha produït contaminació de recursos i pèrdua de biodiversitat, que afecta la seguretat alimentària.
L’estudi declara el següent: “Les oportunitats es troben en els sistemes de cultiu de petita escala, que són molt eficients en l’ús de l’aigua, els nutrients i l’energia, i conserven els recursos naturals i la diversitat biològica sense sacrificar els rendiments”. Així mateix, assegura que en el futur s’ha d’evitar prendre decisions que afavoreixin “(…) consideracions a curt termini en detriment de les consideracions a llarg termini, i la productivitat per sobre de la sostenibilitat ambiental i social, i de les diverses necessitats de l’agricultura a petita escala”.

L’ALTA PRODUCTIVITAT ha estat un dels arguments que més s’han utilitzat a l’hora de fer promoció dels transgènics, tot i que no és veritat que contribueixin a augmentar la productivitat global i, en qualsevol cas, una alta productivitat a curt termini a costa de la salut del sòl i dels recursos suposa pa per avui i gana per demà.
L’expansió mundial de les llavors transgèniques patentades per les multinacionals biotecnològiques s’ha produït en un marc econòmic determinat per una falta de regulació política i democràtica, i per tractats de lliure comerç que responen moltes vegades als interessos de grans corporacions amb una forta influència en la presa de decisions globals.
Científics independents reclamen una moratòria de 20 anys per a una tecnologia que s’ha desenvolupat massa de pressa, impulsada per l’avarícia neoliberal, i que ha anat més lluny que els coneixements sobre els quals diu que es basa.
A Europa i a molts països existeix una resistència a l’entrada de llavors transgèniques, a causa de les conegudes conseqüències pernicioses que tenen sobre la biodiversitat i l’equilibri dels ecosistemes, i de les incerteses dels seus efectes sobre la salut de les persones. Per això, molts països i regions d’Europa s’han declarat zones lliures de transgènics.
Un exemple, entre els nombrosos escàndols i fracassos, és el de la retirada del transgènic Bt 176 dels camps europeus perquè contribueix a la resistència als antibiòtics en les persones.
Concretament, a Catalunya es cultiva un blat de moro transgènic dissenyat per produir les 24 hores del dia, en totes les cèl.lules de la planta, una alta dosi de pesticida. Això permet que l’agricultor dels transgènics s’estalviï l’aplicació ocasional d’insecticida en el cas de plaga de barrinador del blat de moro, que s’acostuma a produir cada 10 anys. La producció contínua d’aquest pesticida provoca a mitjà termini que es produeixin resistències en els insectes, cosa que fa necessari llavors el disseny de transgènics amb una toxicitat superior.

EL BLAT DE MORO transgènic ha contaminat per pol.linització els cultius de blat de moro d’agricultors catalans que practiquen una agricultura sostenible (l’origen de Som lo que Sembrem), i ha provocat l’extinció de diverses varietats tradicionals de llavors. Els agricultors hauran d’abandonar terres i projectes si aquesta situació continua.
En una democràcia s’ha de confiar en la voluntat i la iniciativa de les persones per teixir el futur del país. La consolidació d’un col.lectiu d’agricultors amb unes pràctiques que tenen en compte la salut, l’equilibri als camps i la integritat dels recursos serà un bon símptoma per a Catalunya.