Blog Post

Bosc Ananda

Visc al cor del Delta de l’Ebre, al costat del riu i envoltada d’arrossars que en les diverses èpoques pinten totes les tonalitats de verd intens fins a daurat, de vegades inundats i últimament secs a l’hivern. I m’envolta tota la biodiversitat que viu en aquest ecosistema humit: ocells i aus migrants, granotes i serps d’aigua, llacunes i bosc de ribera. El delta és un paradís del qual mai no me’n voldria anar. Però és que aquesta Reserva de la Biosfera (declarada per la Unesco) i Parc Natural, aquest lloc d’especial interès travessa sèries dificultats. La plataforma deltaica pateix un procés de retrocés i d’enfonsament per la falta de sediments; la contaminació de l’Ebre representa el desastre fluvial més greu d’Europa i, a causa dels tractaments agrícoles als arrossars, el Delta suporta un bombardeig constant de productes químics. Tractaments que són tòxics pels humans, pels animals, pel medi.

 Delta de l’Ebre: ecosistema humit de gran valor biològic

 Després de deu anys residint en aquest entorn he desenvolupat el Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple. Ja no puc sortir de casa si no és amb una mascareta i he d’anar amb molt de compte en les èpoques de fumigació, que són molts mesos a l’any. Per tot això i aconsellada per la meva doctora, he decidit deixar la meva casa i el meu petit paradís que ja s’estava convertint en un infern.

 Viure darrere d”una mascareta

Així que ja no visc al Delta, me’n vaig. Abans però, vull saber, vull fer una recerca sobre el què i el perquè. Per això començo a anar al darrere de les administracions, escrivint correus, llegint i finalment fen una petita recerca sobre les causes d’impacte ambiental i en la salut humana més destacades.

El Delta format durant mils d’anys, ara en retrocés per manca de sediments

M’he centrat en aquestes problemàtiques concretes:

 1. Llots tòxics provinents de l’industria química Ercros a Flix i l’impacte en el Delta de l’Ebre. Quina és la qualitat de l’aigua de boca, del riu, canals de reg per a l’agricultura i de pous i aigües subterrànies?http://justiciaclimatica.com/2016/02/24/lebre-el-riu-que-plora-veri/

2. Agrotòxics en la producció arrossera.

No es respecta la recomanació de la UE de no fumigar diferents tipus d´agrotòxics amb avioneta; i no és cert tampoc que siguin plaga extraordinària, sinó que són les plagues comunes de tots els anys.

3. A més a més, al costat dels habitatges es conrea arròs manipulat químicament (amb neonicotinoides i fungicides incorporats) i blat de moro genèticament modificat Bt, amb posterior cremació del cultiu transgèncic.

4. Altres químics pel mosquit o mosca negra i tractaments prohibits als conreus: raticides i pesticides per erradicar el cargol poma.

Les administracions en línies generals m’han dit que hi ha controls i analítiques regulars de les aigües de boca, canals i riu així com de les obres de descontaminació dels llots tòxics a Flix, assegurant què els resultats han sigut molt satisfactoris i que no hi ha hagut cap vertit contaminant al riu. M’envien analítiques del mostreig de l’aigua del riu i aigua de consum. No donen totes les dades sobre els agrotòxics utilitzats. Es segueix utilitzant Round Up (el perillós glifosat) Hi ha informacions contradictòries sobre si hi ha cultius d’arròs transgènic al Delta, però es confirma que les llavors estan químicament manipulades. Confirmen també que hi ha cultius de blat de moro transgenic Bt i ens detallen localitzacions, moltes tocant als pobles.